Preludi

La guerra havia acabat. La regió de Mir havia pactat la pau amb la regió de Liam, possant punt i final a tanta sang vesada sobre les verdes planes que aquelles terres contenien. Mentre les dues grans regions combatien des de temps remots, perdent força i població, la peitita regió d'Alaita agafava força per invair les terres pròximes. L'invasió a les regions de Mir i Liam van ser gairebé instantànies, ja que ambdues restaven febles i pobres degut a la guerra recent acabada. Gràcies a l'invasió, la regió d'Alaita va adquirir poder i el rei Karnus es va apoderar dels coneixements màgics i tàctics d'aquelles terres, i va reclutar un exèrcit capaç de dominar el continent en qüestió d'anys. La tirania del rei Karnus, no fou acceptada alegrement, però la gent d'aquelles terres necessitaven recursos que el rei Karnus oferia a canvi de la seva lleialtat. Molts joves guerrers, portadors d'un gran coratge i valentia, van intentar fer front al rei des de dins, però els soldats d'Alaita gaudien d'un alt càrreg i moltes facilitats, i no van deixar que tal rebel·lió fos possible. Vers aquests absurds intents de rebel·lió, el rei va fer us del primer dels llibres de màgia prohibida del castell de Liam, invocant així a diverses criatures poderoses i lleials, i dotà als seus soldats de més alt rang i confiança amb una gran resistència, agilitat i força, per no parlar de les modificacións que va implantar a les noves armadures fetes al castell de Mir, que posseïen una gran lleugeresa i resistència.
L'imperi del rei Karnus s'extenia, i les terres per on passava queien sota els seus peus i l'exèrcit que comandava. L'esperança queia, juntament amb la gent que intentava fer front a l'imperi. Fins i tot els boscos de Fernum van sucumbir sota aquell terrible poder. Els boscos de Fernum, que comptaven amb els seus grans i sabis druides i fetillers, dels que tant parlaven les llegendes. Les terres gèlides del sud no van ser cap excepció. Comptant amb la ventatge de conèixer el terreny i acostumats a les baixes temperatures d'allà, no van poder fer res per evitar l'extermini i esclavització d'aquella gent. L'imperi del rei Karnus no tenia rival. Tota esperança era en va, el continent havia caigut, i aviat el rei Karnus s'ompliria d'ansies de governar la resta del món...