Diuen que fa molt temps, en l’època dels dracs i la màgia, hi hagué un guerrer que destacava entre la resta. Aquest guerrer, després d’innombrables batalles vençudes i restablir la pau als regnes, topà, finalment, amb una antiga i fosca màgia. El savi guerrer presencià que aquella era un art perillosa, però que en bones mans, podria beneficiar tots regnes. Desprès de moltes reflexions i meditacions, per fi es llançà a fer el primer contacte. Una forta sacsejada el separà bruscament del ceptre que anhelava posseir. No es donà per vençut. Ho tornà a intentar i novament, una forta sacsejada el colpejà allunyant-lo del ceptre. Nogensmenys, desprès de diversos intents fallits, per fi aconseguí agafar-lo entre les mans. Sentia com una immensa energia el recorria. De cop, l’energia migrà cap a ell, produint-li un dolor insuportable. Espantat, deixà caure el ceptre al terra. Era conscient que la màgia era fosca i arcana, però estava segur de poder controlar-la i tornà a agafar el ceptre disposat a suportar tot el dolor que aquest li pogués causar fins que el vincle fos completat. Finalment, el vincle es completà i el dolor s’esvaí. El guerrer, conscient de que treballava amb màgia desconeguda i poderosa, començà a estudiar tot el que podia començar a fer. Al cap d’uns anys de silenci i d’estudi, el guerrer retornà entre els murmuris del poble, atorgant amb més facilitat la pau que ell sempre havia desitjat, i que, criatures com dracs, dimonis o bèsties amenaçaven. Amb l’ús de la nova tècnica que havia obtingut en els darrers anys, la tasca de restablir la pau no fou complicada. Com més fort era el caos que es produïa, més fort es tornava el guerrer. Però tot canvià en l’última batalla. El guerrer notà que les forces l’abandonaven i la fatiga el dominava. Amb el seu últim alè, llençà el seu atac més poderós i finalitzà la batalla. Un cop guanyat el combat, el guerrer recuperà les forces, però sentí que la pau encara no havia estat restablerta. Un dia sentí com un home gemegava amb una llança clavada al pit, havent perdut un duel en un torneig. El guerrer no s’ho pensà. Saltà al combat i matà el guanyador i, seguidament, li tallà el cap al combatent que venia a calmar-lo. Finalment, el fet acabà en una cruel massacra per part del guerrer, que optà per matar-los a tots. Poble rere poble, la gent moria a mans de la seva màgia i la seva espasa. Cada dia sentia més profundament les ganes d’acabar amb tots, creia que la pau només es resoldria acabant amb les vides d’aquells en que, en algun moment, poguessin amenaçar la pau d’aquelles terres. Les morts pujaven bruscament i el guerrer cada cop estava més cec per la màgia que tant havia estudiat. Tot acabà quan un jove inexpert, sorgí de les tenebres per fer front al guerrer, amb cap altre ajuda que una espasa mig rovellada i una estranya marca al revers de la mà. Decidit que moriria per aturar el guerrer, el jove s’encarà a ell. En el moment que el guerrer s’abraonà contra el jove, l’estranya marca de la mà s’il•luminà, i proporcionà una espècie d’aura a l’espasa rovellada, que trencà l’espasa del guerrer al bloquejar el cop. Desolat per l’enorme pèrdua que havia sofert, el guerrer l’atacà servint-se del ceptre, que per alguna raó, no impactà contra el jove. El jove s’apropà al guerrer, exhaust. Les seves grans armes havien cedit davant d’un jove granger, una espasa rovellada i una marca brillant al revers de la mà. El guerrer deixà anar el ceptre i caigué al terra, inert. La vida del guerrer s’escolava entre la seva armadura. El jove agafà el cos sense vida del guerrer i el ceptre, i el dugué a un bosc, on va enterrar el guerrer juntament amb l’objecte que l’havia fet embogir.
El propòsit del guerrer era restablir la pau, però degut al fosc poder màgic amb el que havia topat, es pertorbà i es convertí en allò que ell tants anys havia combatut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada